LAMOTE DE GRIGNON J. EL TESTAMENT DE N'AMÈLIA, LA ROSA DEL FOLLÓ

El testament de n'Amèlia
Joan Lamote de Grignon, a més de compositor fou sobretot un orquestrador excel·lent i un gran glossista. No ens ha d'estranyar, doncs, que de les tres sardanes que va compondre per a cobla, dues estiguin inspirades en temes de cançons populars.
Cal dir que el tractament de tema popular, de ritme ternari, està adaptat magistralment al compàs binari de la sardana, i glossat amb un especial domini dels recursos harmònics i instrumentals. Els curts, que encara respiren la influència de la "sardana curta" (el compàs 6/8 emprat de manera molt rítmica ho evidencia), serveixen de preludi, i els 12 compassos inicials de llargs són un pòrtic a la presentació del tema popular i al seu desenvolupament glossístic.
La Rosa del folló
Vegeu el comentari inicial de la sardana El testament de n'Amèlia.
Aquesta sardana respon al mateix patró que les altres dues del mateix autor: curts en compàs 6/8 i molt ritmat (reminiscència de la sardana curta) i llargs en compàs 2/4 en el to de la sotsdominant respecte dels curts. El tractament glossístic de la melodia popular no és tan especulatiu ni rítmicament, ni harmònicament ni instrumentalment com en el cas d'El testament de n'Amèlia, segurament pel motiu de l'ocasió per a la qual fou concebuda.
(Extracte dels comentaris de Jordi León, director de la Cobla Sant Jordi)

Dues sardanes per a cobla:
El testament de n'Amèlia
La Rosa del folló